Aprendizaje Basado en Problemas

domingo, junio 11, 2017

Escola despistada (2)

Professors a mida

El nostres mestres, els que tenim a les escoles, són escollits de diferents maneres, i un cop escollits tenen diferents possibilitats, segons on siguin.
No crec que els criteris de selecció siguin els millors i més adients a un temps com el nostre.
A l’escola pública tenim un sistema d’oposicions, imperant al nostre país, en tots els àmbits de l’administració, junt amb el sistema d’interinatge, es basa en la informació, més que en el coneixement i en les competències. És un sistema “definitiu”, els que el superen ja són professors funcionaris. Els que són interins estan a la cua, esperant el torn si es que aguanten.
A l’escola no pública, privada o concertada, el mecanisme de selecció és diferent: depèn de diferents factors, com ara les relacions personals, l’endogàmia del sistema, el currículum personals i altres factors aliens a la formació. Un cop seleccionats els seus membres estan sotmesos a unes pressions intenses i cada vegada més fortes.

La formació del professorat

Un cop realitzada la selecció el treballadors tenen diferents opcions:
1.     Uns s’instal·len en una rutina, més o menys correcta, i expliquen el mateix cada any, amb poques variacions.
2.     Altres són actius als seus centres,  realitzen accions innovadores, són creatius i innovadors.
3.     Altres estan sotmesos a una forta pressió, ja sigui pel centre i els seu directius, ja sigui pels pares, coma resultat de tot això realitzen les tasques que se’ls diu, amb una pedagogia segons el centre.
Dels punts anteriors en desprenem dos elements molt importants pel professorat:
A)    La formació i actualització.
B)    L’avaluació.
Aquests dos elements suposen un greu problema, especialment als centres i col·lectius més immobilistes.
Pel treballador docent aquests punts suposen tal tensió que es pot malmetre la tasca educativa.
Hi ha professors que es formen personalment, inquiets, creatius i actius. Altres reticents, acomodats i passius.
Tenim centres que volen professors a la seva mida, especialment molts centres concertats i privats, aquí veiem un procés que va des de la selecció de personal fins a les tasques d’actualització, on és el Centre el que marca que cal aprendre per actualitzar, quins continguts cap aprendre i seguir.
L’avaluació és un dels punts més febles dels sistema educatiu, dels alumnes, al professorat i al Centre hi ha poc consens, molta opacitat, i diversitat de sistemes i opinions. Creiem que aquí hi ha un reflex de la manca de democràcia del nostres centres, així com la poca transparència, i una manca de llibertat i claredat.

Quines solucions tenim?

No crec que hi hagi una solució màgica.
Segurament n’hi hi ha un grapat, moltes d’elles ja en marxa.
Diferents entorns tenen diferents solucions.
El que si crec és que moltes de les preteses solucions no ho són, ni tant sols milloren la situació dels professors i professores.
No crec en una escola Única!
No crec en una escola nacional.
Crec que l’activitat docent és un fet que es mou entre el treball individual i el social.
Sempre hi ha. I esperem que segueixi així, les situacions individuals que esperonen els grups i la societat, aquells centres i individus creatius, sempre llavor de futur, aquest s’han de detectar i mimar.
Crec en una escola connectada.
En professors i professores connectats i defensant i creant un futur millor.
L’escola com a fet social, cal que es basi en la llibertat, que no tingui les traves burocràtiques que té actualment.
Cal que els alumnes siguin protagonistes del seu aprenentatge, igual que els mestres ho han de ser del seu!
Cal declarar la guerra a la maca de democràcia i de transparència, cal alliberar les energies dormides i permetre que les escoles i els seus protagonistes creïn.

No val imitar, no necessitem importar, cal que ens mirem i ens ajudem, d’altra manera seguirem sent l’escola despistada.

No hay comentarios: