Aprendizaje Basado en Problemas

jueves, abril 06, 2017

Preguntes i respostes

El model tradicional

A l’ensenyament tradicional el professor fa preguntes, tenen ja una resposta, les sap totes, i si no és així hi ha el llibre de solucions, company inseparable de molts!
Aquest ensenyament és fortament dirigit, la base és considerar a l’alumne com una ment en blanc, alhora que al mestre com a possessor de la veritat, aquesta és absoluta, immutable i clara.
L’escola religiosa és el model més clar d’aquesta veritat. Hi ha uns camins a recórrer, una meta on arribar i unes regles clares que seguir, i un Mestre al que seguir i obeir. Sortosament el model religiós ha evolucionat en moltes escoles, no en totes però!
Hi ha molt fonamentalisme a les nostres aules, i molts models familiars basats en la obediència i en la Veritat.
Els alumnes són considerats elements passius als que cal ensenyar la Veritat.
En el fons hi ha la necessitat de l’obediència i la seguretat.
Es tracta de formar bons nens i nenes, que es creguin el que se’ls diu i segueixin el camí marcat.
Hi un a priori fort i clar, la majoria seran ciutadans de profit i seguiran les normes socials.

El model tradicional pregunta/resposta a les nostres aules. 
I model participatiu.
Si volem motivar als alumnes, no hem de donar-los respostes a sense que ells preguntin!

El món canvia

Aquest model, actualment és d’un èxit dubtós.
La Veritat no és ni tan clara ni la té ningú.
El concepte d’obediència no és ja el tradicional, la gent obeeix el que entén i el que creu.
El que seran demà els alumnes d’avui no ho sap ningú.
El professor és un més del grup de la classe, i ho és més com més grans són els alumnes.
No es tracta de fer preguntes solament, es tracta de trobar respostes.
Les preguntes que es fan els alumnes no són artificials, són ells que les formulen, estan immerses en el seu món, els hi són properes i responen, en gran mesura als seus interessos.
Com professors el que podem fer és sembra preguntes.
Podem ajudar a trobar respostes.
No tenim la veritat, el que tenim és un coneixement que pot servir, però no hem de creure és que tenim les respostes a totes les preguntes.
Tenim molta informació, però avui, sempre en tenim poca!
Cal que el nostre coneixement ens permeti veure i ajudar a que els alumnes.
Les metodologies clàssiques es basen en ensenyar als alumnes, avui el que cerquem és el seu aprenentatge.
-->

viernes, marzo 17, 2017

Un problema per primària i més!

Problema d'accés

L'escola Riucorb té un problema amb Internet:
No tots els alumnes hi poden accedir, especialment per problema d'edat! Cal que tinguin un correu electrònic però encara el poden tenir.
Els professors demanen la col·laboració dels pares, perquè puguin accedir-hi ells i així acompanyar als seus fills.
Els pares diuen que hi ha un seguit de punts que no coneixen, els cal formació per utilitzar eines com ara Blogs, Wikis, Twitter, Facebook, Google Drive  i altres.
Els professors volen que els pares creïn pàgines, amb el seu nom i el dels seus fills i filles.
Es vol que els pares comparteixin xarxes socials i que tutoritzin als seus fills fins que tinguin edat per tenir un comte de correu per ells mateixos.

Dubtes

Els pares sabran acompanyar-los?
Voldran fer-ho?
Un dels problemes que es planteja és el de les claus d'accés.
Volen saber com han de ser aquestes claus i quins requisits cal que tinguin. Les podran compartir amb els seus fills i filles?
Es pot crear un fòrum, perquè els pares es puguin comunicar entre ells, com es pot fer i on?
Els seus fills i filles voldran treballar amb els pares? Compartiran les dades i deixaran que els vegin els seus treballs?
Com poden gestionar l'ús dels mòbils?
Si els alumnes coneixen les paraules de pas, podran utilitzar els contes amb els mòbils. Com podem resoldre el problema?

Xarxes socials

Els pares estan molt preocupats els problemes que es poden tenir amb les xarxes socials.
No saben si els mitjans de comunicació exageren, i no saben fins a quins punts els problemes són reals.
Els pares poden mostrar el seu Facebook als alumnes?
Si els pares saben i coneixen les dades dels fills, què poden saber els fills dels pares?

Pregunta

Com podem integrar, de manera positiva, la nostra xarxa personal i familiar, dins les xarxes socials?



miércoles, marzo 08, 2017

Mapas para PBL

MAPAS sobre PBL

Este mapa, creado con VUE , puede ser útil para ilustra la metodología PBL, en Problemas.
VUE 
Es una de las mejores herramientas para crear mapas conceptuales avanzados

Mapa creada con IHMC en un curso en Maastrich




miércoles, febrero 22, 2017

Google i les xarxes socials

Problema per a nivell mig

Introducció, part 1

Quina relació hi ha entre Google i les Xarxes socials?
Si busquem qualsevol personatge com ara:
Piqué, Rajoy, Shakira i ho combinem de la següent manera:
  • Nom Facebook
  • Nom tiwtter
  • Nom instagram

Obtenim un seguit de resultats.
  1. Els escriuen tots els personatges?
  2. Podem interactuar amb ells?, ens contesten?
  3. Tenen seguidors?

Introducció, part 2

Si ara busques el mateix però d’un personatge estranger, com ara Trump, què obtenim?
  1. En alguns cassos tenim una pàgina traduïda. Està ben traduïda?
  2. Podem ser seguidors d’aquestes pàgines?
  3. Té alguna avantatge ser seguidor?
  4. Troben mentides a les pàgines d’aquestes personatges?
  5. Quina relació veus entre Google i les xarxes socials?

sábado, febrero 04, 2017

Problema 3, PBL, Google i que sap Internet de tu

PBL, Google i que sap Internet de tu

Problema per un nivell mig

Introducció, part 1

Ens podem creure tot el diu Google?
Per exemple si busquem el text:
“no hemos ido a la Luna”
Tenim un seguit de documents sobre aquesta informació.
Busqueu i comenteu les afirmacions que podeu trobar sobre aquesta informació.
Són creïbles els documents?

El problema, part 2

Cal cercar diferents pàgines amb afirmacions que no siguin creíbles.
Quines intenciones hi podeu veure?
Podeu trobar pàgines amb intencions polítiques?
Podeu trobar pàgines malèvoles?, en quin sentit?
Podeu crear una pàgina que falcegi informació, que estigui destinada a enganyar?
Què us semble?
Heu sigut víctimes d’un engany amb pàgines d’aquesta mena?, coneixeu algú que en sigui víctima?
Feu una presentació sobre aquest tema.

El problema, part 2

No sabem si Google juga amb la gen, si es casualitat o si són figuracions nostres, però sovint constatem el següent:
Al fer una cerca, des de diferents ordinadors, o des de diferents llocs els resultats no són sempre coincidents, no diguem ja si ho fem al dia següent!
És cert?
Si fem una cerca es queda guardada?, a la nostra màquina a Google núvol?
Què, com i on es guarda la informació de cadascú de nosaltres a Internet?
Algú sap o pot saber el que tu has buscat?

lunes, enero 30, 2017

Problema 2 sobre Google, nivel mig

PBL i Google (2)

Problema per un nivell mig

Introducció, part 1

Ens podem creure tot el diu Google?
Per exemple si busquem el text:
“no hemos ido a la Luna”
Tenim un seguit de documents sobre aquesta informació.
Busqueu i comenteu les afirmacions que podeu trobar sobre aquesta informació.
Són creïbles els documents?

El problema, part 2

Cal cercar diferents pàgines amb afirmacions que no siguin creíbles.
Quines intenciones hi podeu veure?
Podeu trobar pàgines amb intencions polítiques?
Podeu trobar pàgines malèvoles?, en quin sentit?
Podeu crear una pàgina que falcegi informació, que estigui destinada a enganyar?
Què us semble?
Heu sigut víctimes d’un engany amb pàgines d’aquesta mena?, coneixeu algú que en sigui víctima?

Feu una presentació sobre aquest tema.

viernes, enero 27, 2017

Problema 1 sobre Google, nivel inicial


PBL i Google

Problema per un nivell inicial

Introducció, part 1.

Busquem qualsevol paraula a Google.
Volem saber com funcionen els resultats. Google ens fiu que ha localitzat milions de pàgines que tenen la paraula que busquem.
Ens preguntem perquè unes pàgines van les primeres i altres molt més endarrere.
També volem saber per què hi ha diferents parts a la pàgina dels resultats: unes pàgines amb imatges, unes amb requadre, altres a dreta i altres a la part inferior.

El problema, part 2

Busquem a Google qualsevol de les paraules relacionades amb jugar: jugar, joc, joguet, jocs, classes de joguets, joguets per a nens...
Com entenem els resultats:
Ens donen informació o ens volen vendre productes?
Ens podem fiar del que trobem?
Si volem un joguet de fusta, com ho hem de buscar?
Si volem saber com es juga al joc del mentider, quins resultats ens proporciona.
OBJECTIUS
Cal ajudar que els nens i nenes sàpiguen interpretar els resultats que dona Google. És important que vegin que el cercador és TAMBÉ una gran tenda.
Podeu proposar jocs de cerca, de manera que puguin entendre com funciona.

jueves, enero 26, 2017

PBL y redes sociales

Jugar

Jugar es una de las actividades comunes a todos los seres vivos.
Unas son solitarias, otras se realizan en grupo, son juegos “sociales”.
Juegan los niños, los cachorros de perros, gatos, leones, delfines, ballenas…, y un largo y extenso etcétera.
También juegan los adultos, a menudo de manera poco inocente, también por puro placer.
Tenemos juegos de azar como póker, ruleta, lotería, juegos sexuales de todo tipo, juegos de guerra… y una amplia gama de juegos permitidos a los “adultos”.
Recuerdo uno de los juegos que me divertían de manera especial, se trata del juego del teléfono. En un círculo nos pasábamos una palabra de uno en uno, al final la que recibía el último no se parecía en nada a la palabra inicial.
Otro de los juegos que recuerdo ene este momento es el juego del mentiroso, del cual hay muchas variantes, se trata de creer o no las cartas que pone un compañero en la mesa, según se acierto o no uno se queda con todas las cartas de la mesa, o se las queda el que quería engañar, también es posible aceptar y no ver las  cartas, con lo cual se pasa al siguiente.

Mentir, difamar, ensuciar

Internet, entre muchas otras cosas,  también es un inmenso campo de juego.
Hay juegos inocentes, a los que se juega por puro placer, sin ganar ni perder otra cosa que satisfacción.
También hay juegos con otras intenciones, parecidos al póker donde alguien gana y alguien pierde.
Otros son como juegos de guerra, con la intención de destrozar al adversario.
Las redes sociales permiten juagar de muchas maneras, hay juegos en grupo, también hay un tipo particular: juegos anónimos, donde uno o unos juegan y otros se lo toman en serio, no saben que están jugando.
Uno puede lanzar en Facebook una afirmación como la siguiente:
-Znar es gay.
Se puede creer o no, pero la afirmación está ahí.
Si el mensaje se repite, con el mismo personaje, pero de distinta manera, y son varios los que juegan a hablar mal de Znar, es posible que finalmente sean muchos los que se lo crean.
En este caso se miente y se ensucia a Znar.
Si se lanza una afirmación como Rjoy se ha reunido con un grupo jigadistas, de manera que envían múltiples mensajes en este sentido, se puede difamar a Rjoy.
Se puede enviar menajes como “los independentistas son todos…”, con lo cual serán muchos los que se creerán el mensaje.
Tenemos un grupo de jugadores que juegan con la intención de conseguir una finalidad concreta sobre un personaje o sobre un grupo.

El juego en nuestras aulas

A nuestros alumnos les encanta jugar, cada etapa de la vida tiene sus juegos.
A partir de cierta edad los juegos electrónicos son los reyes.
Muchos profesores no saben jugar como sus alumnos, la mayoría los calificaría de analfabetos en e-juegos!
Creo que es necesario utilizar las redes sociales como un juego, para los alumnos ¡así es!
Facebook, Twitter, Snapchat, Watsupp,.. son juegos para la mayoría de alumnos. Ellos no les dan el valor y la categoría de los adultos, los utilizan, unas veces de manera inocente, otras de manera maliciosa.
Sus destrezas se podrían utilizar de muchas maneras, pero creo que es necesario la creación de un entorno que permita una educación digital de alcance social.
La utilización de la información por parte de la sociedad creo que exige una seria reflexión, especialmente en nuestras aulas.

No te lo creas todo

Los alumnos y la sociedad precisan una dosis de sentido crítico, si miramos el bombardeo de mentiras, sandeces e insultos que proliferan en la red, no les podemos poner un candado, solamente podemos ser pedagogos en las aulas, no en la sociedad!
Es preciso que los alumnos:
v Sepan filtrar información.
v Encontrar mentiras y sandeces
v Sean capaces de contrastar y verificar información
v Ver intenciones escondidas…
Estos puntos tienen un alcance que va más allá de lo meramente informativo, si utilizamos las posibilidades críticas y realizarnos un trabajo adecuado alcanzaremos unas metas muy amplias:
v Redes sociales
v Publicidad y ocio
v Política
A muchos no les gustará, pero creemos que es necesario.
Podemos utilizar la metodologías activas, como PBL para conseguir estas finalidades, lo veremos en próximas entras de este blog de PBL